Avui toquen els BLAK a Jafre, no us perdeu el millor directe de la banda de post-rock instrumental de Roda de Ter que fa gires mundials i omple estadis i aquí toca en bars petits per 10 persones, aprofiteu aquesta injusta situació per gaudir d'un dels millors concerts de la vostra vida 10/10
Aquest era el somni del socialisme! Màquines sí, automatització també, però en benefici del conjunt. Mort a l’esclavitud assalariada!
Al cotxe escoltant les mescles 😀🤞
😵🥴
tristíssim. l’altre dia parlava amb un vailet de 6 anys que ha deixat el futbol perquè l’entrenador els escridassava
què estic fent amb la meua vida 😅
se m’ha ficat al cap començar aprendre basc, i amb la flipamenta m’he comprat ja el primer llibre que m’agradria aconseguir llegir, un llibre originalment escrit en un francès matusser i bàsic que el fa doblement colpidor, i que he llegit ja dues vegades en altres idiomes. A veure quan hi arribo!
I el més important: quan i on es podran comprar les samarretes commemoratives?
🤹
merci! no coneixia aquest servei
hahahahahahahaa. tot a 11!
absolutament! és que més enllà de si a les plataformes tot sona al mateix volum, la compresssió brutal per aconseguir la sensació de volum és extrema. i crec que tant tu com jo ho vam percebre igual fa poc en el nou disc d'una cèlebre músic catalana de renom internacional.
l'altre dia explicava a uns amics el tema de la loudness war en el món de la música (la compressió vada volta més brutal per aconseguir ser qui més alt sona i posar-t'ho tot a la cara), i flipaven. i és que realment és entre revelador i lamentable, un reflexe més del capitalisme salvatge.
fuaaaaaaaaaaaa. quin nivell de detall. guapíssima textura i composició. precioses imatges
per més context: tot just comencem, no sabem si farem gaires actuacions, ni sabem si en general haurem de facturar o serà tot taquilla inversa en mà. tampoc tenim un catxet; cobrem el que bonament es pugui demanar a cada ocasió.
músics o artistes varis que sou treballadors assalariats, no autònoms, i que quan feu un espectacle us demanen factura: què feu?
si veniu, segurament sigui l’unic calb de l’escenari. Say hi
admiro molt aquells músics que són capaços d'assajar, de repetir ad nauseam una mateixa part fins a niquelar-la. not my case. suposo que per això mai he estat, tampoc, capaç d'aprendre escales ni cap mena de patró. prefereixo aprendre a base de tocar molt i variat, i creuar els dits perquè surti bé
en part, per això prefereixo fer-ho tot pel meu compte, especialment la gravació, perquè arribar a un estudi sense tenir massa clar què faré em sembla una pèrdua de temps (i segurament de paciència!) per qui hagi d'estar allà aguantant-me.
un dels meus grans defectes com a músic, i qui sap si en part també virtut, és que no suporto assajar. escric les cançons, sí, en part, però realment fins que no arriba el moment de gravar-les no tinc res a lloc, i quasi tot acaba essent en bona mesura improvisat i tocat un parell o tres de vegades
lectures de febrer 😅
(trist, però cert. tan sols he aconseguit acabar un llibre, de tres que tenia oberts. ha estat un mes de molta feina i l’energia justa per tirar endavant)
El meu fill (5é) està fent la hidroesfera i això és el que els han donat com a dossier.
Trec foc pels queixals.
Abandonar els llibres de text va ser un error
No hi ha ni un puto nom de riu bé
No sap escriure glacial
Els va dir "té faltes perquè ho he fet amb gemini" AGHHHHGGHHHH
m’han vandalitzat l’ampli
ja l'he recomanat altres vegades, però aquest disc em flipa. electrònica amb bon gust, narrativa, sensibilitat, elegància.
rivalconsoles.bandcamp.com/album/landsc...
Últimes 24 hores per aconseguir la vostra samarreta solidària a favor dels drets trans. Si en voleu una, no badeu, que no repetirem la iniciativa!
Som-hi que aniran tots els calers íntegres a ATC Llibertat!
El cas és que per una persona xunga que et voldrà imposar el castellà n’hi ha desenes que no, i que entenen el context lingüístic. Que no ens ofusquin, les primeres. No deixem de viure, de donar-nos i donar-los aquesta petita joia que tenim, que és la nostra llengua.
Un altre un cafè de l’Eixample d’aquests rotllo brunch. Personal deuria ser d’origen argentí. La cambrera es va animar cada cop més a contestar-nos en un català força fluid, i se la veia contenta de fer-ho, i no obstant la penya feia el moviment invers. Ens va acomiadar en català, like a boss.
Un d’ells un rest. senegalès al Raval. Tots ells parlaven molt justet el català, però igual de justet el castellà. Jo els vaig parlar en català, em van entendre, i alguna cosa em deien de tornada. Endevineu què feia la resta de la clientela, tot i parlar català entre ells?
He estat quatre dies a Bcn per trobada d’empresa, en ple epicentre turístic. Varis restaurants i cafès. En cap d’ells he tingut problemes parlant en català, i varis també m’hi responien tot i semblar d’origen estranger. En canvi, sí que he vist molts catalans parlant-los directament en castellà.
Trobada de feina amb gent d’arreu de l’estat (i altres indrets). Company de Guadalajara em demana que li parli tota l’estona en català, per mirar d’apredre’n. Ho ha entès quasi tot, excepte paraules soltes.
Voler és poder, i la resta són excuses i exercici de privilegi castellanoparlant.
