Panell de control industrial antic, metàl·lic i rovellat, amb diversos rellotges analògics circulars (voltímetres i amperímetres), llums indicadors verd i vermell, interruptors, un comptador mecànic, un gran volant de gir a la part inferior i una roda selectora lateral. Aspecte envellit i d’estètica industrial retro.
Tèrmica de Roca Umbert.
Granollers, Barcelona
8°
A la plaça major de Vic, de nit, un gran escenari il·luminat amb el cartell “37è MMVV” a la part superior, vist des del públic. A la tarima hi ha les Al·lèrgiques al pol·len tocant, projectades també en dues pantalles gegants laterals. Davant, una multitud d’espectadors.
Al·lèrgiques al pol·len. Mercat de Música Viva de Vic.
Vic, Barcelona
22°
Una habitació senzilla i acollidora amb una finestra de fusta amb vidres en quadrícula. La part esquerra està oberta cap a dins. Entra la llum natural i es veuen fulles verdes dels arbres de fora. A la part inferior de la finestra hi ha un radiador blanc, i just al davant una tauleta de nit de fusta amb una petita làmpada de pantalla de color clar. A la dreta, una cortina blanca de teixit lleuger i amb dibuixos florals penja recollida cap al costat. A l’esquerra s’intueix part d’un llit amb el cobrellit arrugat. És una casa del 1881 (això no es veu a la foto) L’ambient té un aire rústic i tranquil, amb un contrast entre la foscor interior, el verd de fora i la llum que entra.
Castelnau-Montratier, França
18°
La fotografia mostra dos arbres en una plaça, davant d’un edifici de façana taronja amb finestres i balcons amb persianes blanques. Els troncs dels arbres estan decorats amb teixits de punt de colors. L’arbre en primer pla porta una funda de color blau amb una franja blanca al costat; a més, té uns ulls grans i sortits i una boca amb llengua vermella, que li dona una expressió divertida i simpàtica. L’arbre que es veu més al fons porta una funda vermella també amb ulls i boca, que li donen un aspecte juganer. Al voltant hi ha terra i una zona pavimentada, amb una tanca metàl·lica i alguns arbustos. A la dreta de la imatge es veu un fanal de bola blanca.
Portbou, Girona
23°
Everything you know about everything being wrong is wrong. (After thousands of years of enquiry and thought we have, actually, accumulated a fair amount of collective knowledge, which is in the process of being trashed by the worst people alive.)
It's worth it, by Dani Rovira
Netflix
If water enters you...
Podria ser un tema de l'Alanis.
I «el resultat del seu treball»...
Ja ningú diu «feina».
Fundació Carulla.
Barcelona, Barcelona.
18°C
Vic, Barcelona
12°C
Vic, Barcelona
11°C
Hospital Sant Joan de Déu, Manresa, Barcelona
17°C
Presentació de la novel·la Caminant juntes, de Montse Roquet
Biblioteca Clara Campoamor, Cornellà, Barcelona
14°C
L'Ametlla del Vallès, Barcelona
13°C
Lleida, Lleida
15°C
Vic, Barcelona
5°C
Presentació de «La nova realitat» de Mida Porta
Llibreria Ona, Barcelona
13°C
Presentació de «Si una família» de l'Alba Dalmau
Llibreria Documenta, Barcelona
13°C
Vic, Barcelona
10°C
Louisville, Kentucky
-1°C
Tucson, Arizona
18°C
Oshkosh, Wisconsin
-14°C
La foto mostra unes sabatilles d'estar per casa de color gris amb un disseny de personatges brodats. La sabatilla de l'esquerra té un llop amb una expressió una mica inquietant, mentre que la de la dreta mostra una representació de la Caputxeta Vermella amb cara sorpresa o espantada. El terra és de fusta, i les sabatilles mostren signes d'ús.
Era un part i alhora no ho era. Va ser ràpid. Va sortir la Queralt, amagada en la seva bossa de líquid amniòtic fosc. Vaig veure que algú s’enduia un manyoc fet amb un travesser d’hospital. La meva última imatge de la meva filla morta. Un manyoc de travesser d’hospital. Em sentia cansada però amb prou forces i em van dir que si m’aixecava i anava al lavabo, potser ajudaria a acabar de treure la placenta. Em vaig aixecar, em vaig posar les sabatilles d’estar per casa que en Pau m’havia portat en algun moment d’aquell vespre. Una gota de sang va caure sobre el dibuix de la caputxeta vermella de la meva sabatilla dreta. Em va saber greu que s’embrutés la caputxeta i no el llop de la sabatilla esquerra. Vaig fer un parell de passes acompanyada d’una llevadora i vaig notar que em desmaiava. Em van agafar perquè no caigués, algú va fer lliscar un tamboret amb rodetes fins al meu costat i m’hi van asseure. Sentia que deien el meu nom, que em sacsejaven, que es preocupaven, i jo no podia contestar. Jo també em vaig preocupar. I si em moria allà mateix? Vaig...
El silenci dels astronautes
Coses que tinc a casa que em fan pensar en la història que em fa pensar en la vida darrere de la història.
Batedora en una caixa, en una lleixa d'un supermercat. La marca de la batedora està escrita en lletres vermelles. Hi diu bluesky.
La imatge mostra un prestatge metàl·lic de línies fines i negres muntat en una paret blanca. Al prestatge hi ha quatre testos petits amb plantes: tres testos al prestatge inferior que contenen cactus diferents i un test al prestatge superior que conté una petita palmera o planta d'interior amb fulles verdes. El disseny minimalista del prestatge ressalta les plantes.
Racons. Casa.
![[Avenc]
2010-2011
Llibreta d’estalvis amb ingressos de poesia
50 x 38 x 8 cm cadascuna
Museu de Valls
Mar Arza escriu a propòsit d’aquesta peça:
«Com si es tractés d’un joc, obro un compte corrent per estalviar paraules i estableixo normes a l’hora de fer els ingressos. Les vivències quotidianes i les dates significatives al llarg dels mesos tenen reflex en les paraules escollides com a dipòsit. Cada lletra suma un euro; altres signes, mig més. En els càrrecs, on la mancança es fa més evident, cada lletra resta fins a set euros. L’última pàgina de la llibreta, que en té un total de set, queda amb l’últim apunt incomplet i amb la quantitat simbòlica de la precarietat. Les limitacions del codi bancari es transformen en possibilitats, i una acció rutinària es converteix en acció poètica.
»La motivació principal va vindre arran del sentiment de vulnerabilitat que el desamor pot provocar. La sensació de trobar-se en la més absoluta indigència emocional, a la intempèrie, desprotegida. Es fa palesa la necessitat d’un bon cabal de belles paraules com a suport afectiu, un romanent de caliu que aculli i reconforti, un recurs a la poesia que il·lumini el camí...
»I d’aquí la hipòtesi: si estalviem diners per a quan els hàgim de menester, potser també podríem estalviar paraules per a quan les necessitem?»](https://cdn.bsky.app/img/feed_thumbnail/plain/did:plc:dtufscorzjugpkg62a5t7a4m/bafkreifoctkv3qg4fp6xppeotjxrrnjfsrhehbefpszdsuoxyqsrg52y3a)
[Avenc] 2010-2011 Llibreta d’estalvis amb ingressos de poesia 50 x 38 x 8 cm cadascuna Museu de Valls Mar Arza escriu a propòsit d’aquesta peça: «Com si es tractés d’un joc, obro un compte corrent per estalviar paraules i estableixo normes a l’hora de fer els ingressos. Les vivències quotidianes i les dates significatives al llarg dels mesos tenen reflex en les paraules escollides com a dipòsit. Cada lletra suma un euro; altres signes, mig més. En els càrrecs, on la mancança es fa més evident, cada lletra resta fins a set euros. L’última pàgina de la llibreta, que en té un total de set, queda amb l’últim apunt incomplet i amb la quantitat simbòlica de la precarietat. Les limitacions del codi bancari es transformen en possibilitats, i una acció rutinària es converteix en acció poètica. »La motivació principal va vindre arran del sentiment de vulnerabilitat que el desamor pot provocar. La sensació de trobar-se en la més absoluta indigència emocional, a la intempèrie, desprotegida. Es fa palesa la necessitat d’un bon cabal de belles paraules com a suport afectiu, un romanent de caliu que aculli i reconforti, un recurs a la poesia que il·lumini el camí... »I d’aquí la hipòtesi: si estalviem diners per a quan els hàgim de menester, potser també podríem estalviar paraules per a quan les necessitem?»
Mar Arza
Palau de la Virreina, Barcelona
«Si estalviem diners per a quan els hàgim de menester, potser també podríem estalviar paraules per a quan les necessitem?»
De la voluntat de poder i dels talls i angles rectes […] del dolor se n’ha escrit massa: la conversa cultural seria molt més útil i fina amb més filosofia sobre la possibilitat de ser feliç en un lloc rodó.
⭕️ Sobre Gaston Bachelard, @joanburdeus.bsky.social a Núvol.
www.nuvol.com/llibres/assa...
El petit comença a dir:
—«Ojalá»...
—Tant de bo, es diu tant de bo—replico.
—Tant de bo —corregrix ell— arribi un dia que et pugui corregir jo a tu.
Sortir de la zona de confort per adonar-se que no ho era...
www.catorze.cat/art/la-cara-...
