Intensíssima entrevista d'Inés Martín Rodrigo @imartinrodrigo.bsky.social a Sarah Manguso (autora de 'Mentiders'), que encapçala el darrer suplement Abril d'El Periódico.
09.03.2026 13:00
👍 1
🔁 1
💬 1
📌 0
Intensíssima entrevista d'Inés Martín Rodrigo @imartinrodrigo.bsky.social a Sarah Manguso (autora de 'Mentiders'), que encapçala el darrer suplement Abril d'El Periódico.
Conec gent que va estudiar en escoles d'aquestes que ho fan tot mig en anglès i diu Amazon amb zeta castellana.
De fet és culpa del Barça (i jo soc del Barça). És una estratègia molt catalana: per voler tenir alguna cosa de dimensions mundials renuncies a la densitat i la varietat.
Com costi més de dir!
Aquí teniu dues biografies molt especials de Maurice Ravel, 'Ravel' de Jean Echenoz @raigverd.bsky.social trad. d'Anna Casassas i 'Els boscos de Ravel' de Michel Bernard @labreu-edicions.bsky.social trad. de @ferranrafolsgesa.bsky.social
M'ho he passat molt bé 👇
www.3cat.cat/3cat/els-ret...
Doncs sembla que sí que hi ha algú llegint la Maisie! Amunt!
Curiós que fes tan poca cosa (proporcionalment) entre Kes (1969) i Hidden Agenda (1990), que és la primera de les que ja relaciono amb el Verdi.
Ara no sé si la vull tornar a veure, és tot massa fàcil.
Suposo que barrejo dos dies, però en el meu record aquella mateixa tarda vaig veure A Day Out, un migmetratge molt divertit de Stephen Frears que no he trobat mai més enlloc. #batalletes
És una pel·li que ha anat guanyant anomenada amb els anys, no? Recordo que em va encantar quan la vaig veure a la Filmo a finals dels 90, i diria que llavors la coneixia molt poca gent, almenys aquí.
Però hi ha molta més gent a qui *no* l'hi donaran, i que ja no estaran obligats a pensar només en termes de pau.
1994/1995. Discos que són casa.
(Quina mandra el segon quart del sXXI, a fe.)
Per si mai passeu per l'església aquella que hi ha al costat del pont de Vallcarca i voleu saber què s'hi cova: www.independent.cat/noticia/1135...
És com si baixa algú del sènior a jugar contra cadets.
Sempre m'ha estranyat la quantitat de ressenyes de llibres d'Amélie Nothomb que comencen parlant de qui la tradueix al castellà. Passa amb algun altre autor, això?
Diu el redactor anònim del Punt Avui que Sergi Pàmies sempre ha traduït Amélie Nothomb al castellà i que "darrerament" també la tradueixo jo al català. Darrerament: des de gener del 2005, és literalment la primera autora que vaig traduir.
Marcs mentals.
Doncs els viatges no em semblen específicament masculins... Molt pitjors les tabarres sobre IA, geopolítica cunyada o preparació de triatlons.
Moltes mercès, el faré servir profusament.
De Fenoglio a James i continuem a ca @labreu-edicions.bsky.social. Quins llibrassos!!
@ferranrafolsgesa.bsky.social @esterandorra.bsky.social @lairreductible.bsky.social
Recordo com un gran moment quan el nostre nebot ho va entendre parlant amb la meva dona i jo. Va ser una mica de pel·lícula, es va quedar un moment quiet i de sobte va fer el clic. En canvi amb la meva filla no hi va haver un moment concret, o no va ser davant meu.
Sí, sí, la idea és arribar d'alguna manera al final de la segona i mirar la pel·li i la tercera.
Faig el tall als 32 perquè és quan em vaig començar a dedicar exclusivament a la traducció literària. Des de llavors trobo que ja he llegit d'una altra manera.
Sempre he tingut algun interès obsessiu, ara que hi penso: de petit la lectura, dels 14 als 17 la música, dels 17 als 25 el cinema, i dels 20 als 32 la lectura. Entre els 20 i els 25, l'exuberància de la joventut em va permetre compaginar cinema i lectura al mateix nivell, moltíssimes hores.
Depèn de la vida que facis. En aquella època per a mi era natural, però requeria planificació : gravar VHS, estudiar la cartellera i el programa de la Filmo. No vaig veure gaires pel·lis a l'atzar, com potser sí que em passaria avui.
De molt jove vaig arribar a veure 300 pel·lis l'any. Les apuntava en una llibreta, em feia llistes de quantes n'havia vist per director i quines em faltaven per veure. Ara no sé si arriba a la desena part.
La temporada s'acaba al capítol 9, en què a més a més es resolen coses. El capítol extraordinari és el setè, que veig que és dels pocs realment dirigits per David Lynch. Després ve un desgavell que fa venir ganes de desistir, però veig que es diu que almenys el capítol final torna a ser molt bo.
Sabia vagament que la segona temporada de Twin Peaks es considerava problemàtica, però no estava preparat perquè, després d'una tongada d'episodis excel·lents (amb un d'extraordinari), de cop i volta em canviessin la sèrie per una paròdia del que havia estat veient fins ara.
Per a bé o per a mal, això és el que haurem servit aquest 2025 des de can Ràfols, i ja n'hi ha algun més en camí. És teca de la bona, diria, i espero que trobi lectors afamats. Gràcies als editors per la confiança, un any més.
Veig a molta gent parlar del #Ravel de l' #Echenoz, però trobo que d'aquest preciós llibre ravelià, traduït per en @ferranrafolsgesa.bsky.social se'n va parlar (massa) poc.