Crec que #Elbarquer del #TeatreLliure no funciona perquè hi falten cançons...
Manrique hauria d'haver afegit més tonades irlandeses a cada escena: al principi, al final, al mig, cada tres rèpliques... No fos cas que ens oblidiem d'on passa l'acció.
Amb sort arribaria a les 4h de muntatge i tot!
(i 2) ...de Marília Samper és un prodigi de subtilesa i de saber què fer a cada moment amb text i intèrprets; a més, planteja una escenificació imaginativa i funcional.
I uns intèrprets a l'alçada de l'intel·ligent plantejament de la directora: brillantíssims tots 5. Obra i muntatge, 🔝👌 Aneu-hi!!
(1) COM VAIG APRENDRE A CONDUIR, de Paula Vogel, és de moment l'obra de la temporada. El text -magnífic!- es presenta de manera fragmentada per acabar aconduint l'espectador cap a un final tan dur i incòmode com del tot catàrtic. La direcció... 👇
Temporada "ibseniana" (i jo que ho celebro): Madrid, Barcelona i d'aquí a un mes, Londres. 👇
Tothom parlant de Vinicius, Arbeloes i d'altres "arracades" madrilenyes quan el millor que ara mateix hi ha a la capital de les espanyes és una senyora que es diu Saioa Hernández. Ella sola eleva La Gioconda al cel del Liceu i ens salva dels ensurts del bo de Michael Fabiano! 🙌
El baríton anglès Huw Montague i la soprano quebequesa Elisabeth Boudreault són dues de les veus més prometedores del panorama líric actual. A més, són parella i veure'ls ni que sigui en un enregistrament -Mozart, esclar!- ja és tot un espectacle! 👇 😊
youtu.be/lP9V7_fevgQ?...
Y Jesús dijo:
“Al hambriento, véndele el pan al triple. Al sediento, súbele el precio del agua.
No cures al enfermo sin margen de beneficio, ni acojas al pobre sin contrato abusivo.
Bienaventurados todos los especuladores, porque de la miseria ajena hacen mercado,
y llaman libertad a la usura".
Em sap greu, però deixo de seguir @ara.cat a Blsky. Em molesten molt les piulades "penjades" a modus de clickbait perquè obligatòriament hagis de clicar per acabar de llegir la notícia, no perquè t'interessi, sinó per completar el titular tallat abruptament (amb aquest propòsit).
Ja és ben casual que tot just acabo de veure Les bacants euripidees d'Albert Arribas & co i ara m'arriba la novetat de la setmana (i del mes) al National Theatre at Home: Bacchae (Les bacants), versió Nima Taleghani. El pròxim cap de setmana, doncs, 2a dosi de Bacants, però ara made in UK. 🙌
(i 3)...quelcom diferent. Algú s'imagina que la Royal Shakespeare Company programés Barcelona, de Pere Riera com a muntatge estrella de la temporada? (Analogia fàcil: melodrama familiar català situat al bell mig de la guerra civil espanyola) No, oi? Doncs ja som al cap del carrer! #provincianisme
2)...un melodrama sobre els 'troubles' nord-irlandesos dels 80? Dit altrament, a Londres, a Belfast o a Dublín entenc l'èxit de l'obra de Butterworth. O en una pel·lícula o minisèrie de Netflix, per exemple, on pots triar desenes d'opcions a l'instant. Però al Lliure, ho sento, jo li demano ...👇
FIL (1) Tornant a EL BARQUER. Més enllà d'un text entretingut, que està bé (però no per tirar coets, ni de bon tros), la meva reflexió va més enllà d'això. De debò el 2n teatre públic del país ha de tenir com a muntatge estrella de la temporada (19 intèrprets, escenificació espectacular, etc.) 👇
Albert Arribas continua oferint-nos unes particulars, imaginatives i originals visions dels clàssics, com ara Les bacants d'Eurípides, amb unes actuacions excel·lents d'Antònia Jaume, Marta Ossó i Màrcia Cisteró, que fan tots els papers de l'auca.
Correu al Teatre la Gleva (només queda 1 setmana!)
Vejam, que les reestrenes són obres/muntatges excel·lents (i Lluna plena sembla que torna la temporada que ve!), però la frenada en sec pel que fa a nous muntatges em sembla preocupant. Que les novetats siguin recitals és l'opció econòmica per omplir "buits" teatrals.
Trobo que en els cercles teatrals es parla poc de la davallada programàtica de la Heartbreak del Rigola. D'una programació que feia goig les dues primeres temporades a l'actual, feta a partir de reestrenes+recitals.
(Fa tota la fila de caiguda pressupostària important.)
Tranquils! La classificació varia segons les programacions -com els campionats d'esports segons els fitxatges- i ara mateix l''update' seria:
1) Teatres del Farró (Gleva i La Fàbrica).
2) Tantarantana
3) Beckett
4) Àtrium
5) La Villarroel
(La Heartbreak Hotel s'ha estimbat del tot aquesta temporada)
Quan un polític (o un expolític) va al teatre (quasi sempre al TNC o al Lliure, per cert) i publica a la xarxa l'opinió del que ha vist prepareu fregalls i mopes perquè els reguerons de bava i mel vessats us poden fer relliscar.
I com diuen en castellà, "a buen entendedor pocas palabras bastan". 😏
Deixant de banda la tria (i interpretació) musical (demencial), només dos comentaris: 1) per què les violinistes van vestides com si haguessin d'interpretar La bella i la bèstia? 2) S'han de tenir ben quadrats per cantar Delilah i posar un immens cor radiant de fons.
El barquer serà un gran èxit de públic. No només per l'ovació d'un Lliure ple a vessar en la preestrena, sinó perquè els melodrames familiars (Agost, Barcelona...) són xocolata per al nostre públic teatral. Sumeu-hi la mitomania irlandesa que tradicionalment gastem i "ple al quinze" per a don Julio.
(i 3) ...simbolisme que distancia l'espectador de l'acció dramàtica (Sartre admirava Brecht). Uns temes transcendents i ben actuals si es té en compte el podrimener social i polític en què vivim.
Una exquisida feina de Padilla, Dani Ledesma i de Ramon Bonvehí.
MOLT recomanable!👌
(2)...en què l'enfrontament ideològic a través de la força de la paraula nua duu l'espectador a una reflexió sobre els principis ètics, la consciència, els interessos polítics i la corrupció moral per mitjà d'unes interpretacions allunyades de tot naturalisme, amarades d'un...,👇
(1) LES MANS BRUTES. Molt satisfet d'haver pogut presenciar una molt bona mostra del teatre de Jean Paul Sartre (tan difícil de veure avui dia) de la mà d'Ivan Padilla a @elTantarantana
Les mans brutes és una meravellosa i inquietant píndola dialèctica, comprimida, crua..., 👇
Avui fa 270 anys naixia l'autèntic Messies. Bon Nadal mozartià a tothom! #mozart270 🙌 😊
youtu.be/7XUIuFIAJyM?...
Ciutadans defensant-se del terrorisme.
Del terrorisme del govern.
I més que en faltaran.
No es podria canviar el nom del Premi Ramon Llull pel de Premi Joaquim Maria Puyal?
Així tindríem un premi que duria el nom d'un filòleg que ha marcat una època en el món del periodisme per a tots els periodistes que cada any guanyen un premi literari. #winwin
Una molt bona notícia. Si no fos per la feina i la galipàndria que arrossego no em perdria aquesta presentació! (Tot i que encara no ho he descartat al 100%)
(Ara només faltaria reeditar Kaputt i ja ho tindríem!)
El servei militar ha matat més espanyols en democràcia que ETA.
Aterridor.
#Etfaranunhome3Cat 👇
www.3cat.cat/3cat/et-fara...
Fa anys es deia que Stephen Fry, després d'interpretar Wilde (1998) va quedar tan posseït pel personatge que es creia el mateix Oscar Wilde.
A Espanya hi ha un actor a qui sembla que li ha passat el mateix -el personatge l'ha posseït-, però a un nivell, diguem-ne, "diferent".
