@AlbertRigol reflecteix al @diariARA amb precisió en què consisteixen les Housing Associations europees i perquè raons una sèrie de gestors públics i privats estem demanant una regulació de les mateixes a Espanya.
Més enllà de regular el parc existent per resoldre la crisi de l’habitatge, amb topalls i limitacions per l’ús, hi ha un camí complementari que suma cada vegada més consensos.
És el del totxo i les grues.
Per què no construïm?
empreses.ara.cat/130_549213
La tesi del nou llibre de @jorgegalindo.bsky.social és clara: cal construir molt més.
Parla del trauma de la bombolla, de la que, diu, se n’han extret lliçons equivocades.
"Tenim la fixació de pensar que construir no és progressista"
www.ara.cat/128_5487fb
L'economista Modest Guinjoan publica en un nou llibre un retrat crític de l'economia catalana, que creix, però no crea més benestar.
"Tenim sectors que creen feines amb sous de misèria o on no hi ha gent per treballar-hi"
Per @leanibar.bsky.social
www.ara.cat/economia/mac...
A Euskadi, el 51% de la població situa l'habitatge com a problema principal. Més que a Catalunya i que al conjunt d'Espanya.
Parlem amb el conseller d'Habitatge,
@denisitxaso.bsky.social (PSE), sobre la recent aplicació del topall i els reptes d'un país dens i petit
www.ara.cat/economia/imm...
Mentre s’exploren vies per accelerar la construcció d'habitatge assequible, es continuen perdent blocs sencers d’HPO.
Primer va ser Badia, i ara Sant Andreu, on hi ha més de 400 veïns exposats a pagar el triple pel lloguer.
Amb @gerardpruna.bsky.social
www.ara.cat/economia/imm...
Així ho demostra un estudi recent. Amb el @leanibar.bsky.social hem intentat explicar-lo amb l'ajuda d'un dels seus coautors, el professor d'economia de la Universitat de Barcelona @sbasco.bsky.social
L'encariment del preu de l'habitatge, sobretot quan aquest està desconnectat d'altres variables econòmiques fonamentals (com passa en les bombolles) té un efecte concret en l'economia, i que impacta directament en el seu taló d'Aquil·les: la productivitat.
És sabut que des del moment que l'habitatge és un valor refugi (com passa actualment), atrau una inversió que, en el moment que recala en un pis o una casa, deixa de ser productiva.
Però aquest no és l'únic impacte (negatiu) que té a escala estructural.
Tant és així, que l'evolució del seu preu ens fa directament més rics o més pobres: és igual si estàs de lloguer, si ets propietat o bé l'utilitzes per invertir.
El seu pes és determinant per a tothom. Fins i tot per a les empreses.
Quin impacte té l'habitatge en l'economia?
Més enllà de la seva importància per a la butxaca (fàcilment determina la classe social), al nostre país té una rellevància econòmica gairebé estructural.
Un article acadèmic identifica bombolles vigents al mercat de l'habitatge de Barcelona i Madrid.
Les causes són la presència d'inversors especuladors, el turisme, l'abaratiment del crèdit, la manca d'oferta i el creixement de la població.
Amb @albertrigol.bsky.social
www.ara.cat/economia/imm...
I l'habitatge, atenent les dades, és cada vegada un element més important en aquest aspecte.
Aquest 'Spaing is booming'?, per al ciutadà mitjà, pot venir marcat per la seva relació amb l'habitatge: si en té en propietat –i els lloga–, si en vol comprar un o si viu de lloguer.
"Durant aquests anys, en comptes d'augmentar els salaris, el que ha augmentat és el nombre de salaris".
Un element que explica per què el ciutadà català (i espanyol) poden haver viscut una realitat aliena a les dades macroeconòmiques.
Al darrere de tot això, segons diversos experts, hi ha una realitat que va enllà del mercat de l'habitatge.
"Hem triat un model econòmic fonamentalment de salaris de baix nivell i poc valor afegit, i això no elimina la demanda més gran d'habitatge, sinó que l'augmenta".
Mentre el preu de l'habitatge ha crescut un 28,4% a Espanya, els salaris ho han fet un 2,4%.
Així, la ràtio salaris-habitatge és de l'11,7, la segona més alta de la UE.
Només és superada per Àustria, país on el 46% de la població és llogatera i cobra de mitjana 54.508 euros.
Però la història no s'acaba aquí. Si comparem Espanya amb la resta de països europeus, veiem com és dels estats que surt més mal parat.
Però molts ciutadans no han vist, ni el 2024 ni en anys anteriors, millorar el seu benestar econòmic, sinó tot el contrari.
I una explicació la trobem en l'habitatge, que s'accentua en el cas de grans ciutats com Barcelona, on el lloguer ha crescut 12,5 vegades més que els sous.
Aquest febrer, diversos mitjans internacionals es preguntaven el mateix: 'Is Spain booming?'.
La qüestió també al·ludia a Catalunya.
L'any passat el PIB català va créixer un 3,6% i el d'Espanya un 3,2%, mentre la UE ho feia un 0,8%.
Dit d'una altra manera: els salaris han perdut poder adquisitiu respecte a l'habitatge. I això significa una altra cosa:
El poder adquisitiu real dels salaris ha disminuït perquè dediquem més part dels salaris a l'habitatge.
I aquesta constatació va més enllà de l'evident.
És cert que els catalans, en deu anys, han vist com els seus salaris es quedaven estancats, però mantenint el poder adquisitiu.
Ara bé, què passa si creuem les dades?
La notícia és menys agradable: l'habitatge ha passat a significar una part més important dels seus ingressos.
I què ha passat amb els salaris els últims deu anys?
La notícia no és dramàtica: el sou mitjà a Catalunya ha augmentat un 0,39%.
Però la diferència entre salaris (0,39%) i lloguers (29%) és abismal. I ja no parlem del preu de compra (37%).
El preu del lloguer a Catalunya ha crescut un 29% els últims 10 anys (2014-2023), i el de compra, un 37,%.
Aquest és l'increment real, eliminant l'efecte dels preus (la inflació ha sigut del 19,98% durant aquest temps).
Això ens permet comparar-ho amb els salaris 💸
Fins ara hem radiografiat l’augment del preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, per si sol.
I això ens ha permès seguir de prop com cada vegada és més difícil accedir-hi.
Però comparar-ho amb els salaris ens permet anar més enllà. 🏡📉
La broma infinita de l'habitatge a Barcelona
Ara et venen com a oportunitat un antic punt verd on, a sobre, viure-hi seria il·legal.
Per @albertrigol.bsky.social
www.ara.cat/1_50d090
La rendibilitat que dona un pis de lloguer té conseqüències per a propietaris i llogaters.
Els preus dels pisos van a l’alça, però els lloguer estan topats.
L’habitatge continuarà sent un caramel per invertir el 2025?
🔵 #Exclusiva | Un de cada cinc lloguers nous a Catalunya és de temporada
Fins ara no hi havia dades oficials. Tothom veia el fantasma, però ningú l'havia fotografiat.
Una informació d'Albert Rigol Baulenas (@albertrigol.bsky.social)
www.ara.cat/economia/imm...
Una setmana després de la manifestació pels lloguers, la lluita dels llogaters d'un bloc de l'Eixample arriba al ple municipal.
Tots els pisos de la finca s'han venut de cop a diverses societats i alguns s'anuncien en agències de luxe per 800.000 euros.
www.ara.cat/economia/imm...
