Històries i mites de la immigració.
Ara que torna a ser al centre del debat polític i del demagògic, pagaria la pena examinar quines certeses científiques hi ha i quins aprenentatges viscuts ens poden ser útils.
Per @jaumeclaret.bsky.social.
Històries i mites de la immigració.
Ara que torna a ser al centre del debat polític i del demagògic, pagaria la pena examinar quines certeses científiques hi ha i quins aprenentatges viscuts ens poden ser útils.
Per @jaumeclaret.bsky.social.
🗣️ Parlem amb Carme Riera sobre 'Gràcies' (Edicions 62), el llibre on repassa més de cinquanta anys d’escriptura i defensa el poder de la literatura per entendre el món i transformar-nos: «És un luxe escriure i ensenyar literatura».
Per Txema Seglers.
La ultradreta utilitza les dones per parlar de feminisme i les situa en llocs visibles de poder com a gest simbòlic, però després s’oposa a qüestions que afecten els seus drets i llibertats. #8M
Per Berta Güell.
📝 Política i por.
Només una autodisciplina racional i la transmissió de pensament humanístic i científic poden contribuir a foragitar les tenebres.
Per @andrewnavarra.bsky.social.
Al meu blog "Progrés Real", sobre la temptació trumpista de Junts.
@politicaprosa.bsky.social
progresrealprogresoreal.blogspot.com/2026/03/del-...
#Dossier | Un canvi necessari.
Hem passat del ‘ruido de sables’ al ‘soroll de les togues’, que arriben fins i tot a manifestar-se sense pudor contra l’Executiu a tall d’advertiment.
Per Lidia Santos.
#Memorial | Ricard Pérez Casado, la València del futur.
Ell no hauria cregut mai que el PP, el PSOE, Compromís i fins i tot Vox sumessin els seus vots al ple municipal, com ha passat, per reconèixer el seu paper històric.
Per José M. Alcanyís.
📽️ El cine, un asunto de familia.
Hablamos aquí de dos films, recientemente estrenados, que no deberían pasar desapercibidos. Los dirigen Jim Jarmusch y Rita Azevedo Gomes.
Por Carlos Losilla. 👇
politicaprosa.com/es/el-cine-u...
Té solució la justícia?
La primera resposta a aquesta pregunta és clara. Si no es modifica res, tot seguirà igual.
Per Jaume Galofré.
En tiempos de hartazgo y aceleración, la política deja de ser un ejercicio de planificación y se convierte en una disputa por la emoción. Y en esa disputa, el modelo Milei-Trump no avanza porque ofrezca soluciones acabadas, sino porque sintoniza con un malestar que ya está ahí.
Por Martín Szulman.
Quan Pasqual Maragall va prendre possessió com a alcalde (1982) va pronunciar una frase que tots hem de tenir present: «La Barcelona d’avui es va fer amb una certa brutalitat creadora. La Barcelona metropolitana es farà amb respecte».
Per Xavi Casinos.
politicaprosa.com/barcelona-ha...
Barcelona hauria de créixer sense més annexions. La cessió d’algunes competències comunes a un ens supramunicipal no ha d’anar en detriment del poder local, sinó al contrari.
Per Xavi Casinos.
politicaprosa.com/barcelona-ha...
Mark Carney i Mario Draghi marquen el camí de la resistència antitrumpista: no resignar-se ni sotmetre’s.
Per @lbassets.bsky.social.
#Editorial | Per la reforma de la justícia.
La recuperació de la confiança de la ciutadania és una tasca que correspon també als mateixos jutges.
El BATECS (@politicaprosa.bsky.social) de març se centra en "Històries i mites de la immigració" a partir de "O país invisible" by @arturolezcano.bsky.social (@librosdelko.com) i referències a Serrat, @robiols.bsky.social, @heindehaas.bsky.social (Península), Juli Esteve i Conxita Mir (Pagès)
⚖️ «Justícia: la reforma pendent» és el títol del número de març de Politica & Prosa. Un dossier sobre els canvis imprescindibles per recuperar la confiança ciutadana.
Consulta els continguts:
politicaprosa.com/revista/num-...
In my blog in English, "Real Progress", I wonder why can we not all be more like New York and London.
@politicaprosa.bsky.social
realprogressinenglish.blogspot.com/2026/03/the-...
Trump tanca el Kennedy Center, que representa tot el que menysprea, és a dir, la cultura i la diversitat. Però no pot fer callar la protesta de Bruce Springsteen o Bad Bunny contra la seva política cultural i migratòria.
Per @rosamassague.bsky.social.
El viatge de la modernitat a la postmodernitat.
Si les idees ens conformaven en el passat, ara res no pot competir amb l’entreteniment, que ja ocupa totes les dimensions de la nostra vida.
Per @josepburgaya.bsky.social.
A Trump tant li fa el dret internacional. Ha deixat de representar la funció teatral d’actuar per restablir la democràcia a Veneçuela. S’han acabat les ficcions, Trump ho ha deixat claríssim: la doctrina Monroe és plenament vigent.
Per Albert Garrido.
Venezuela, Groenlandia, Nigeria, Gaza, Ucrania... Las tensiones geopolíticas es un arma que Trump utilizará para camuflar la decadencia económica de los Estados Unidos frente a China, el auténtico liderazgo emergente.
Por @carlesmanera.bsky.social.
#Dossier | La política de Trump en el segundo mandato no solo ningunea a Europa sino que apoya a los partidos de extrema derecha que van en contra de la misma idea de la UE.
Por Lluís Foix.
politicaprosa.com/es/trump-des...
Cinquanta anys després de la mort de Hannah Arendt, segueix viva en la seva meditació política sobre el problema filosòfic del judici. Una pàgina en blanc que hem de seguir escrivint en la seva memòria.
Per Andreu Jaume.
Trump aún no ha dado órdenes de intervenir dentro del país contraviniendo órdenes judiciales. Si llegásemos a tal punto, la crisis constitucional sería inevitable.
Por @4freedoms.es.
Quina és la raó per la qual, en l’àmbit cinematogràfic, han irromput una sèrie de pel·lícules i sèries en què el miracle torna a adquirir un to profètic en un moment d’absoluta apoteosi del domini de la ciència i la tecnologia?
Per Fèlix Riera.
politicaprosa.com/el-miracle/
Basilio Baltasar: «Los dispositivos y su poder adictivo están arruinando el gran legado cultural y atrofiando la capacidad cognitiva de una sociedad que ha mordido todos los anzuelos lanzados hacia su boca.»
Por @martarebon.bsky.social.
No seamos pesimistas, no es el fin del derecho internacional. ¿Desde cuándo el delincuente determina el fin del derecho que vulnera? Si fuera el caso, hace tiempo que no existiría el derecho penal.
Por Jordi Garcia-Petit Pàmies.
politicaprosa.com/es/no-es-el-...
La política de Meloni es pot resumir com una mena de via italiana a l’orbanisme. Es dirà que es tracta d’una exageració. El problema és que acabem acceptant el que fa un temps era inacceptable.
Per @stevenforti.bsky.social.
politicaprosa.com/meloni-la-ca...
Lo fundamental es despertar. Dejar atrás esta táctica del apaciguamiento, del «vasallaje feliz», del tancredismo ilustrado del no hacer nada. Acaba de arrancar el invierno, pero el imperio no está ni por asomo a salvo del peligro.
Por Claudi Pérez.
Gianni Infantino, Make FIFA Great Again.
En més de 120 anys d’història de la FIFA, una entitat sense ànim de lucre i amb uns estatuts que l’obliguen a ser políticament neutral, ningú no s’havia atrevit a arribar tan lluny.
Per Roger Xuriach.
politicaprosa.com/gianni-infan...