Carlota Gurt

Ahir vaig assistir al naixement d'Els erms a la clínica Romanyà Valls. Ha pesat 335 g, fa poc més d'un pam d'alt i té 241 pàgines. D'aquí a 18 dies arribarà a les llibreries.

«En acomiadar-nos, altre cop la plorera sobtada, indeturable, exagerada; tinc la sensació que cada vegada que parlo amb adults començo a vessar» I llavors, en acomiadar-nos, altre cop la plorera sobtada, indeturable, exagerada; tinc la sensació que cada vegada que parlo amb adults començo a vessar

Setmana 26: complicada
«De tant en tant em desmunto.»
👇🏼
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Qui? On?

«Em fa por pensar que un dia vingui l’Alzheimer» Fa dies que tinc molta gana, deu ser, imagino, que menjant obtinc un plaer que en la resta d’àmbits de la meva vida ara mateix m’és difícil de trobar

Setmana 24: eficient
«De vegades penso si no em convindria fer un dietari privat (...), però igualment hi ha coses que no les escriuria perquè gairebé no goso ni pensar-les.»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Durant disset anys vam compartir la vida i ara, aviat, compartirem taula de novetats a les llibreries.

🔥

«Ens tornarem idiotes o bojos de tant treballar» I avui lleva’t i escriu el dietari, que ja m’agrada, però hòstia, i ara quan ho acabi, traspassa tots els arxius a l’ordinador nou, també el certificat digital per fer tots els putos tràmits

Setmana 23: farta
«Ens tornarem idiotes o bojos de tant treballar, estem tots dos mig deprimits i mig tarats, potser ja del tot bojos o idiotes, només pensant tot el dia en paraules i classes (ell) i mudances (jo).»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Ens vam prendre una microdosi, que és una cosa que faig de tant en tant, potser cada tres mesos» Quan somio amb vergues acostumen a ser estranyíssimes

Setmana 22: malalta
«No veure’ns implica que de tant en tant tinc la sensació que ja no sé qui és ni per on passa; que no sé com està ni què pensa. Hi ha només dues solucions per veure’ns més: una no m’agrada a mi i l’altra no li agrada a ell.»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Cada mes pago jo sola 3.000 nets (per tant, cal facturar 3.500), que difícilment puc reduir, i als quals cal sumar-hi tooooot el que falta» ¿A qui cony li importa el que jo pensi de res? De fet, ¿per què a algú li hauria donar importància al que jo pensi de res?

Setmana 21: tranquil·litzadora
«¿A qui cony li importa el que jo pensi de res? De fet, ¿per què a algú li hauria donar importància al que jo pensi de res?»
[…]
«Hauria de publicar un llibre amb totes les llistes que he fet a la meva vida.»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Sexe i literatura al batxillerat Un alumne em va dir que els seus pares s’havien indignat al veure que el llibre meu que els feien llegir, 'Biografia del foc', contenia escenes de sexe

¿Què passa als instituts? Sobre el contrast entre els miraments amb el sexe en la literatura i el contacte massiu amb porno aberrant, avui a l'article (en obert) de l'Ara:
👇
llegim.ara.cat/opinio/sexe-...

Torno a Barcelona amb el monòleg sobre la libido femenina. Visca!
Quatre únics dies a l'Espai Texas.
Veniu, veniu, veniu!
👇🏼

«¿Quantes setmanes de vida em deuen quedar? ¿1.500, potser? ¿Com pujaré jo els deu mil dies de vida que em queden?» Vaig arribar a casa en un estat llastimós: després de tants dies tractant amb gent, ja només tenia ganes de tancar-me a la cova i no sortir per res

Setmana 20: llarguíssima
«Després del trull amb la premsa, allò sí que era la vida real: anar a l’Ikea, menjar crema de carbassa; la literatura i els llibres són un fum que de vegades dificulten veure la realitat.»
👇🏼
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Xerrada en un institut. Alumnes de 17 anys. Uns pares s'han escandalitzat que a Biografia del foc hi hagi sexe. Aviam, que aquesta canalla miren porno aberrant. Que trist que només s'escandalitzin amb un llibre on hi surt sexe sa i normal, sexe com el de la vida real.

Manel, 12000 és molt menys del que n'hauria tret allà...

A mi no m'ha robat ningú. He sigut jo que vaig decidir marxar i trucar a aquesta porta.

Si us penseu que amb un premi de 12.000 euros he guanyat diners respecte al que tenia abans, és que no sabeu com van certes coses en aquest sector, perquè us asseguro que aneu molt, però molt, errats.

La culpa compartida dels divorcis - Fragmenta Editorial Els matrimonis que es divorcien ja no són una rara avis, però això no treu la dificultat emocional d’afrontar una separació.

💔 «Si ets infeliç, ¿com pots dir als teus fills que han de perseguir la felicitat?», es pregunta @carlotagurt.bsky.social en el diàleg amb @enricpardoramirez.bsky.social.

➡️ No us perdeu la peça «La culpa compartida dels divorcis», de Jordi Pascual Mollá!

www.fragmenta.cat/dialogal/art...

Gràaaaaaacies!

Carlota Gurt, guanyadora de l'Anagrama: «M'assetja el dubte que no puc erradicar del tot: ¿és prou bo el llibre?» La meva agent sovint es queixa (amorosament i suposo que amb raó) que no celebro prou les bones notícies, no és per falta d'alegria

Setmana 19: fràgil
«¿Es pot explicar un llibre? ¿El llibre en si no és precisament l’explicació del que és? Però ho has de fer, tot i saber que explicar un llibre és com fer una exegesi d’un acudit: en disseccionar-lo fas que perdi tota la gràcia.»
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Gràcies, 🔥!

Gràcies, 🔥!

Gràcies, 🔥!

Moltes gràcies, 💚!

Moltes gràcies, 💚!

Moltes gràcies, 💚!

Moltes gràcies, 💚!

Moltes gràcies, 💚!

Gràcies 🔥

Gràcies, 🔥

Gràaaaaaacies, 🔥!